Presentació

L'àrea de recerca del grup és la història de la literatura grega i de la seva recepció. Ens ocupem bàsicament de replantejar els termes teòrics amb què s’han explicat els textos grecs des de l’Antiguitat als nostres dies: gèneres, modes, esquemes compositius, conceptes de la teoria literària… Les repercussions que han tingut aquestes maneres d’entendre la concepció literària i el poeta entre els grecs han estat determinants a l’hora de proposar esmenes, atribucions, comparacions, i han influït també en qualsevol activitat hermenèutica. Per això creiem en la necessitat de reexaminar-les cercant formes més adequades a la comprensió de la literatura que conservem. Es tracta sobretot de trobar noves línies d'aproximació a l'estudi de la literatura grega antiga i per replantejar-se'n la història. És un projecte a llarg termini, que de moment es dedica a confrontar postures sobre aspectes clau de l'experiència literària grega.

L'èmfasi en la recepció es refereix més exactament a la confrontació entre la recepció antiga i la moderna. Per això la primera trobada del grup (2010) es va fer per confrontar la perspectiva “emic” (el punt de vista antic) i la “etic” (el punt de vista modern); però no es tracta només d'això: com hem dit, la finalitat és identificar i reavaluar aspectes clau de la literatura grega antiga. Així doncs, el tema de la segona trobada (2011) ha estat la coralitat, i el de la tercera (2013) la coralitat i la relació entre la literatura i la història.

 

DESCRIPCIÓ DEL GRUP

La voluntat del nostre projecte és sobretot crear un mètode d’estudi de la literatura grega en conjunt, que estigui molt atent principalment a dos aspectes: d'una banda a distingir les diverses capes de recepció dels textos per tal d'anar construint una història de tal recepció; de l'altra, derivada l'anterior, a mirar d'identificar les categories a partir de les quals els textos eren produïts i entesos en el moment de la seva producció. Naturalment, ‘recepció’ no vol dir només ‘interpretació’, sinó, per exemple, també la producció de textos a partir d’altres, cosa que, a més a més, però no únicament, n’implica una reinterpretació. 

L’objectiu últim d’un estudi d’aquest tipus ha de ser un replantejament global de la història de la literatura grega, des de dos punts de vista que s’han tingut molt poc en compte: en tant que successió de sistemes literaris (és a dir, de sistemes de gèneres, bàsicament, inserits, de maneres molt diferents en les diferents èpoques, en la societat), i des del punt de vista de la recepció.

Aquesta voluntat ha determinat els temes de les dues primeres reunions de treball del grup sencer. La primera, que tingué lloc els dies 20 i 21 de maig de 2010, es plantejà dues perspectives sobre la literatura grega antiga:

1. En què es pertinent la reflexió moderna sobre la performance per a la nostra interpretació de la literatura grega?

2. Quines són les representacions “indígenes” dels textos que nosaltres anomenem literatura?

És a dir, per fer servir una terminologia de l'antropologia moderna, la perspectiva etic i la perspectiva emic, i les relacions entre elles. Com hem dit, aquesta és la raó de fons del grup: confrontar aquestes dues perspectives i mirar de definir més bé les categories interpretatives dels grecs en les diverses èpoques.

Aquesta fou la raó de ser de la segona reunió (maig del 2011), centrada en un tema que va aparèixer en el curs de la trobada anterior, la coralitat, com a categoria interpretativa de la literatura grega. Nosaltres, certament, sabem què és un cor. A Catalunya mateix la pràctica coral és molt estesa, fins el punt que es pot trobar un o diversos cors a cada ciutat i a molts pobles. Tenim nosaltres personalment, o tenim propera una experiència coral; però això no vol dir que sapiguem què representava la coralitat per als grecs i en les diverses èpoques de la seva història. Nosaltres, per exemple, no tenim cap experiència de la coralitat en relació amb això que nosaltres anomenem literatura: per a nosaltres són dues coses totalment separades. Per als grecs certament no era així, i de fet podem trobar indicis que aquest és un element fonamental en la interpretació dels textos.

Estudis sobre els cors grecs certament n'hi ha molts i elaborats des de moltes perspectives diferents: des del punt de vista històric, de la ritualitat, de la dansa, com a fet cívic; tenim estudis sobre el cor en les diverses manifestacions poètiques ... En canvi, la coralitat com a categoria interpretativa d'això que nosaltres anomenem literatura no ha estat objecte d'estudi en absolut (o almenys, no amb una perspectiva global). Explorar les possibilitats d'aquesta perspectiva ha estat l'objectiu d'aquesta segona trobada. Els treballs de 2012 i de 2013 en relació amb aquest tema seran objecte d'una publicació.

Replantejar la història de la literatura grega és una cosa que, com passa també amb altres especialitats, s’ha de fer periòdicament. Canvien els punts de vista, les metodologies, les expectatives, es van amuntegant dades noves, més o menys parcialment elaborades, i de tant en tant cal posar junt tot això i elaborar-ho des d’una perspectiva global. Aquesta és una de les maneres com s’arriba a crear un nou paradigma.

En aquest moment això encara no és possible. Hi ha justament massa polseguera de dades disperses (quan parlem de ‘dades’, ens referim a dades pròpiament dites, però també a tot el conjunt de metodologies, de pressupòsits, de punts de vista, etc., que per a qui els examina són també dades per elaborar). Cal una feina prèvia, llarga, d’aplegar tot això, d’examen, de valoració. Per altra banda, aquesta mena de feina, temps enrere, la podia fer una persona sola (per això tenim les “Història de la literatura grega” de tal o tal savi, Lesky, els Schmid-Stählin, els Croiset...). Avui dia això és impossible, si no parlem d’un petit manual escolar: el volum de dades és massa gros.

Aquest vindria a ser l’objectiu últim del grup que hem constituït. En realitat ara mateix no podem estar segurs que sigui factible. Cal, abans d’assegurar-ho, tenir enllestida la feina prèvia que estem fent i que ens disposem a organitzar. Però creiem que efectivament ara és un bon moment per plantejar-ho.