El final del segle IV va ser una època efervescent en l’imperi romà, en què l’antiga tradició grega es transforma a partir de les grans formulacions cristianes. Tres figures van destacar en el terreny intel·lectual: Gregori de Nazianz, Gregori de Nissa i Basili de Cesarea, coneguts en la tradició com a Pares Capadocis, al costat dels quals també va destacar, segons els texts, Macrina, la germana de Gregori i Basili.