ESTE MÁSTER NO SE IMPARTE ACTUALMENTE.

Presentació

El màster de Gnosticisme i Càbala, organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona i la Facultat de Teologia de Catalunya, ofereix a l'alumnat l'oportunitat d'aprofundir en els estudis sobre dos fenòmens, el gnosticisme i la càbala, que van ser cabdals en la configuració del pensament filosòfic i religiós occidental des de l'Hel·lenisme fins avui dia.

Els objectius que es proposa el màster són:

1. Adquirir la capacitat per treballar amb els textos antics i medievals, almenys en versió traduïda, sobre gnosticisme i càbala i identificar les maneres de pervivència del gnosticisme i la càbala en l'actualitat. 
2. Conèixer els temes principals que es plantegen actualment en el debat i la recerca teològica i filològica, en els àmbits esmentats. 
3. Conèixer les eines pròpies de l'estudi especialitzat de textos i documents d'altres èpoques, recursos bibliogràfics i informàtics.

Estructura 

El màster de Gnosticisme i Càbala consta de 60 crèdits ECTS repartits en quatre mòduls a cursar en dos anys. El primer mòdul està centrat en el context cultural i els antecedents del gnosticisme i la càbala, i tracta del judaisme, l'hel·lenisme i el cristianisme; el segon mòdul aprofundeix en l'estudi del gnosticisme; el tercer està dedicat a la càbala; i el quart és el treball final de màster. 

També hi ha l'opció de cursar només algunes de les parts del màster com a postgraus: el primer i el segon mòduls (Postgrau en Gnosticisme), o el primer i tercer mòduls (Postgrau en Càbala).

Mòdul primer: Judaisme, Hel·lenisme, Cristianisme

I. EL JUDAISME

1. La Bíblia; el text revelat: el Pentateuc, La literatura sapiencial en les cultures extrabíbliques i en els llibres canònics. La Bíblia i la historia.
2. L’Antic Testament: relats etiològics del Gènesi; els llibres dels profetes i la profecía en les cultures extrabíbliques. L’èxode i els seus relats: la seva petja en els textos de l’Antic Testament.
3. L’apocalíptica jueva: la profecía apocalíptica en l’Antic Testament. En els escrits intertestamentaris: l’apocalípica en la literatura sapiencial (Saviesa, Ben Sira; 1Henoc; Testaments dels dotze Patriarques)
4. Els moviments jueus (s. IV aC – II dC), Els fariseus, els saduceus, els henoquites, els qumranites.

II. L'HEL·LENISME

1. La cultura hel•lenística des d’Alexandre el Gran a l’imperi romà. Història, llengua i pensament.
2. El mite en el món hel•lènic.
3. L’orfisme. Els misteris d’Eleusis. Altres religions mistèriques.
4. El pensament filosòfic. El platonisme mitjà. El neoplatonisme. Plotí.

III. EL CRISTIANISME

1. El Nou Testament. Literatura i historia.
2. Els evangelis sinòptics. El gènere literari evangeli. Les biografies. Els escrits joànnics.
3. Gnosticisme i Nou Testament : l’Apocalipsi. Les cartes de Pau: textos gnostitzants del Nou Testament.
4. La formació del cànon del NT i els evangelis apòcrifs.

Mòdul segon: el Gnosticisme

IV. EL GNOSTICISME

1. Definició. Orígens. Influències. Judeocristianisme i gnosticisme.
2. El gnosticisme cristià

   1. Fonts manuscrites (biblioteca de Nag Hammadi, altres manuscrits); testimonis antics : els Pares de l’Església; el testimoni de Climent d’Alexandria i d’Orígenes.

   2. Els autors gnòstics primitius.

   3. Els sistemes gnòstics del segle II: Marció, Basílides, Valentí, Setians.

   4. Alguns documents gnòstics: l’Evangeli de Tomàs. l’Evangeli de Maria, l’Evangeli de Felip, l’Evangeli de la Veritat, l’Evangeli de Judes, l’Apòcrif de Joan.

3. El Corpus Hermeticum.
4. Ascens i davallada del gnosticisme cristià.
   1. Els bogomils i els càtars.
   2. El gnosticisme en les sectes religioses del s. XX-XXI.

Mòdul tercer: la Càbala

V. LA CÀBALA

1. Definició. Orígens. La literatura mística dels “Palaus” (Hekalot), s.V- IX. Els antecedents de la càbala: la mística d’Alemanya-Nord de França dels s. XII-XIII.
2. La càbala de Girona. La càbala de Barcelona. La càbala extàtica : Abraham Abulafia. El llibre cabdal de la càbala clàssica: el Zohar. La càbala de Safed: el messianisme en la càbala de Ari (Isaac Lúria) i els principals cabalistes contemporanis (s. XVI). La càbala pràctica. El moviment sabateu (Xabbetai Tsví, s. XVII). El seu seguidor, J. Frank.
   1. Origen i desenvolupament del hassidisme. La càbala en el moviment hassídic (del s. XVIII en endavant). El moviment hassídic HABAD: Shneur Zalman (s. XVIII-XIX) i la seva obra “Tanya”.
3. El pensament cabalístic en la cultura europea. La càbala cristiana, L’aportació d’Arnau de Vilanova.
4. La càbala en l’actualitat. Els deixebles de G.G. Scholem.

Mòdul quart

Treball final de màster, sota la direcció d’un professor o professora.

Destinataris

Graduats o llicenciats en Teologia, llicenciats en Filologia, Filosofia, Història o Humanitats, o en qualsevol altra llicenciatura. Segons la formació d'origen, alguns alumnes es podran estalviar l'assistència a alguns crèdits del mòdul 1.

Coordinadora: Montserrat Camps (mcamps@ub.edu)