Amper

El projecte global internacional AMPER que s’està desenvolupant des de 2002 poseeix una metodologia pròpia y comuna per a tots els grups de treball implicats la qual cosa assegura que els resultats siguin susceptibles d’ésser comparats entre sí molt fàcilment.

Corpora


Els enregistraments s’organitzen en quatre blocs difernets que constitueixen quatre tipus de corpora:

1.Experimental fix

 

1.1.Frases enunciatives

 

 

a. S+V+O
b. S+EXP_S+V+O
c. S+V+O+EXP_

 

1. 2. Frases interrogatives (en català: amb que i sense que)

 

 

a. S+V+O
b. S+EXP_S+V+O
c. S+V+O+EXP_

2. Induït

3. Map_Task

4. Conversa espontània

El corpus fix, molt proper a la parla de laboratori i obtingut mitjançant elicitació textual, està constituït per 63 frases per modalitat (en català les interrogatives absolutes estudiades són de dos tipus perquè es consideren també les encapçalades per la partícula àtona “que”, amb la qual cosa, d’alguna manera, les  modalitats estudiades puguin considerar-se tres).

El corpus induït s’aconsegueix amb el plantejament d’un supòsit situacional als informants d’accions ben quotidianes per provocar una resposta lingüística adient (preguntar quina hora és, saludar els veïns, demanar el pa a taula…).


La técnica del map-task es planteja com un joc entre un dels entrevistadors i la persona entrevistada. Cadascun dels participants disposa d’un mapa, però només un d’ells conté una ruta. A més a més, els elements en ambdós mapes no són sempre coincidents. El joc consisteix a anar enllaçant preguntes i respostes fins aconseguir tenir tots dos mapes iguals, és a dir, amb la mateixa ruta i amb els mateixos elements.


Finalment, el quart corpus conté una conversa, o un monòleg, on l’informant parla liurement d’algun tema sense cap restricció ni condicionant.


D’aquesta manera es permet disposar de diferents graus d’espontaneïtat, tot i que la naturalitat està garantida en tots els corpora


Tret del darrer tipus de corpus, la resta es va enregistrar diverses vegades. En el corpus fix s’han emprat finalment  tres repeticions. Els gràfics i els arxius prosòdics d’audio que apareixen en l’apartat de resultats respecte a aquest corpus corresponen a una mitjana entre les tres repeticions analitzades.


En l’apartat de resultats apareixen també alguns fragments de la resta d’enregistraments obtinguts en els altres apartats del corpora.


Punts d’enquesta

Els punts d’enquesta triats pretenen donar compte de la varietat en les zones d’estudi i la seva elecció és responsabilitat de cadascun dels grups de treball. Com que es tracta d’un atles de gran domini no es contempla un gran número de punts en els territoris analitzats.


Informants

Els informants les produccions dels quals s’han estudiat fins aquest  moment són un home i una dona sense estudis superiors representatius de cada punt d’enquesta, les edats dels quals oscil·len entre els 25 i els 55 anys.


Enregistraments i anàlisis

Els enregistraments en tots els casos es porten a terme en un lloc conegut i còmode per als informants, en ordre aleatori de continguts.

Les anàlisis dels materials obtinguts s’ha dut a terme en una primera fase con les rutines informàtiques creades pel Dr. Antonio Romano en l’entorn Matlab i en una segona fase amb un programa creat ad hoc i impulsat per la Universitat d’Oviedo en el mateix entorn Matlab.

LABORATORI DE FONÈTICA DE LA U. B.




El Laboratori és un servei de la Facultat de Filologia de la UB. En ell, es porta a terme una tasca docent i d'investigació. A la part docent, dóna suport a les classes pràctiques de les assignatures de fonètica de diverses àrees de coneixement: lingüística, hispàniques, anglesa, etc.; en el mateix laboratori, es desenvolupen assignatures com Fonètica Experimental i d'altres de Doctorat. Des de la perspectiva investigadora, es desenvolupen projectes d'investigació propis i es col.labora amb altres dirigides per persones de fora del laboratori, oferint ajut a tots aquells que necessiten realitzar experiments o estudis amb sons utilitzats en la comunicació; per exemple, el Museu de Zoologia de Barcelona, els Masters de Logopèdia de la UB, Ramón Llull, etc.

COM CITAR AQUEST WEB

 

Aquest web es pot citar així:

 

Martínez Celdrán, Eugenio; Fernández Planas, Ana Ma.; Romera Barrios, Lourdes; Roseano, Paolo (coords). 2003-2020. Atlas Multimèdia de la Prosòdia de l’Espai Romànic. http://stel.ub.edu/labfon/amper/cast/index_ampercat.html

LOCALITZACIÓ

Laboratori de Fonètica
Ed. Josep Carmer, 5ª planta
Gran Via de les Corts Catalanes 585
03007 Barcelona

plano.jpg, 33kB

Telèfon: 93 403 56 50 // Fax: 93 403 55 96 // labphon@ub.edu