emarcos@ub.edu

Ernest E. Marcos Hierro és professor titular de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona amb el perfil de Filologia Bizantina i Neogrega des del maig del 2003. Des del novembre del 2018 és Director del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona. Coordina el Màster en Cultures i Llengües de l'Antiguitat i és Secretari de la Comissió Acadèmica del programa de Doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals. És llicenciat en Filologia Clàssica (1986) i doctor (Dr. phil.) per la Ludwig-Maximilians Universität München (Hauptfach: Byzantinistik und Neugriechische Philologie) (1994). És membre de l'IRCUM (Institut de Recerca en Cultures Medievals) de la Universitat de Barcelona des de la seva fundació i de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics, de la Sociedad Española de Bizantinística i de la Sociedad Española de Estudios Neogriegos.

Les seves principals línies de recerca són, en primer lloc, els estudis bizantins amb una dedicació especial a la historiografia i la cronografia, la retòrica i la poesia en llengua vulgar, la història de les relacions entre l'Imperi bizantí i la Corona d'Aragó i el llegat del judeocristianisme; en segon lloc, els estudis de llengua i literatura neogregues, especialment de la plasmació lingüística de la diglòssia neogrega en els textos dels segles XIX i XX en relació amb la seva visió del passat clàssic i medieval expressada en aquestes obres (Korais, Kalvos, Solomós, Roïdis, Soutsos, Palamás, Kavafis, Ritsos). Finalment, també es dedica als estudis de tradició clàssica i literatura comparada, que abasten des de la relació entre tragèdia i òpera (Peri, Monteverdi, Lully, Haendel, Gluck, Wagner, Strauss i Hofmannsthal) fins a la literatura alemanya (Stefan Zweig) i catalana del segle XX (Espriu).

Actualment és membre del Projecte "Testimonios sobre comunidades judeo-cristianas en el Próximo Oriente (siglo V-XII)" (FFI2016-80590P).

https://barcelona.academia.edu/ErnestMarcos

Llibres publicats

Marcos, Ernest, Badell, Helena i Ardolino, Francesco (eds.), En eterna vigília. Tradició i compromís en l'obra de Iannis Ritsos, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014.

La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2013.

La croada catalana. L'exèrcit de Jaume I a Terra Santa, Barcelona, L'esfera dels llibres, 2007.

Almogàvers. La història, Barcelona, L'esfera dels llibres, 2005  (trad. grega: Almogavaroi. I istoria tous, Atenes, Typis Humanities-Publishing House, 2011).

Die byzantinisch-katalanischen Beziehungen im 12. und 13. Jahrhundert unter besonderer Berücksichtikgung der Chronik Jakobs I. von Katalonien-Aragon, Munic, Miscellanea Byzantina Monacensia, 37, Institut für Byzantinistik und Neugriechische Philologie der Ludwig-Maximilians Universität München, 1996.

Publicacions recents més rellevants

"La llamada del heraldo: Lohengrin y Kavafis", Fortunatae. Revista canaria de Filología, Culturas y Humanidades Clásicas, 28, 2018, pàgs. 205-212.

"The Catalan Company and the Slave Trade" dins de R. Amitai, Chr. Cluse (eds.) Slavery and the Slave Trade in Eastern Mediterranean (c. 1000-1500 CE), Turnhout, Brepols Publishers, 2017, pàgs. 321-352.

"Amb una freda deliberació': Les transgressions mítiques de Salvador Espriu a Les roques i el mar, el blau; Ítaca. Quaderns catalans de cultura clàssica, 33, 2017, pàgs. 93-111.

"Retratos de un héroe: Roger de Flor en Muntaner y Paquimeres" dins de A. Guzmán i I. Velázquez (eds.) De Falsa et Vera Historia I. Estudios sobre falsificación literaria y documental antigua, Madrid, Ediciones Clásicas, 2017, pàgs. 357-366.

"Un caso de mythopoiesis barroca: el Orfeo de Aurelio Aureli y Antonio Sartorio" dins de J. de la Villa Polo, E. Falque Rey, J. F. González Castro, M. J. Muñoz Jiménez (eds.) Conventus Classicorum II. Temas y formas del mundo clásico, Madrid, Sociedad Española de Estudios Clásicos, 2017, pàgs. 707-714.

"Mudança en desolació: dues abdicacions imperials a Bizanci en el segle XIV" dins d'E. Borrell Vidal i P. Gómez Cardós (eds.) Omnia Mutantur. Canvi, transformació i pervivència en la cultura clàssica, en les seves llengües i en el seu llegat I, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2016, pàgs. 87-93.

"La construcción de un villano histórico-literario: Andrónico Comneno en la Narración cronológica de Nicetas Choniates," Ianua Classicorum. Temas y formas del Mundo Clásico III, Madrid, Sociedad Española de Estudios Clásicos, 2015, pàgs. 151-158.

"L'Alceste de Chr. W. Gluck: Eurípides i l'òpera de la reforma," dins de MOUSIKE/MUSICA. La música en el món antic i el món antic en la música, Barcelona, Institut d'estudis Catalans, 2014, pàgs. 71-86.

"Some Remarks on Roman Identity and Christian Imperial Ideology in the Works of Eusebius of Caesarea" dins de F. Mestre i P. Gómez Cardó (eds.) Three Centuries of Greek Culture under the Roman Empire. Homo romanus graeca oratione,  Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014, pàgs. 337-345.

"La querella de l'Alceste: Eurípides corregit per Quinault i Lully," Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, 30, 2014, pàgs. 115-134.

"Neptis imperatoris constantinopolitani. Les vicissituds d'un parentiu equívoc," Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 4, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014, pàgs. 71-84.