rgarrigasait@ub.edu

Raül Garrigasait és escriptor i doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els assajos El gos cosmopolita i dos espècimens més, El fugitiu que no se’n va, Els fundadors, La ira i País barroc. En el camp de la novel·la, ha publicat Els estranys (distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any i el Premi «El Setè Cel») i Profecia.

Ha traduït Plató, Goethe, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre altres autors. La seva tesi doctoral, L’hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l'Agamèmnon d’Èsquil, va rebre un Premi Extraordinari de Doctorat i el cinquè premi Cum Laude de l’Institut d’Estudis Món Juïc. Actualment presideix La Casa dels Clàssics, un projecte sorgit de la Fundació Bernat Metge que promou la creació, el pensament i els clàssics universals.

Llibres publicats

Profecia, Barcelona, Edicions de 1984, 2023.

Aire lliure / Fresh Air, Barcelona, CCCB, 2022.

El gos cosmopolita i dos espècimens més. Històries i assajos, edició ampliada, -Barcelona, Edicions de 1984, 2021.

País barroc, Barcelona, L'Avenç, 2020.

La ira, Barcelona, Fragmenta, 2020.

Els fundadors, Barcelona, Ara Llibres, 2020.

El fugitiu que no se'n va. Santiago Rusiñol i la modernitat, Barcelona, Edicions de 1984, 2018.

Els estranys, Barcelona, Edicions de 1984, 2017.

L’hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil, tesi doctoral, Barcelona: Institut d’Estudis Món Juïc–Xarxa Vives, 2014.

El gos cosmopolita i dos espècimens més. Històries i assajos, Barcelona, Acontravent, 2012.

​

Traduccions 

Joseph Roth, Tres relats. El cap d’estació Fallmerayer, El bust de l’Emperador i El Leviatan, Barcelona, L’Avenç, 2024.

Rudolf Otto, El sagrat. Sobre els trets racionals i irracionals de la idea del diví, Barcelona, Fragmenta, 2021.

Thomas Bernhard, El nebot de Wittgenstein, Barcelona, Flâneur, 2018.

Peter Sloterdijk, Estrès i llibertat, Barcelona, Arcàdia, 2016.

Joseph Roth, El Leviatan i altres narracions, Barcelona, Còmplices Editorial, 2014.

Rüdiger Safranski, Sobre el temps, Barcelona, CCCB, 2012.

Roger Friedlein, El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literària com a estratègia apologètica, Barcelona–Palma, Universitat de Barcelona–Universitat de les Illes Balears, 2011.

Peter Sloterdijk, Temperaments filosòfics, Girona, Edicions de la Ela Geminada, 2011.

Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. Sobre Teognis de Mègara, Girona, Edicions de la Ela Geminada, 2011.

Johann Wolfgang Goethe, Converses d’emigrats alemanys, Barcelona, Editorial Alpha, 2010.

Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum, 2009.

Plató, Cartes, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2009.

Alèxandros Papadiamandis, L’assassina, Martorell, Adesiara, 2009.

Zygmunt Bauman, Vida de consum, Barcelona, Viena Edicions, 2008.

Zygmunt Bauman, Temps líquids, Barcelona, Viena Edicions, 2007.

Pròlegs, introduccions i epílegs

Pròleg a Rudolf Otto, El sagrat. Sobre els trets racionals i irracionals de la idea del diví, Barcelona, Fragmenta, 2021.

Pròleg a Ali Smith, Primavera, trad. de Dolors Udina, Barcelona, Raig Verd, 2021.

Pròleg a Jaume I, Com vaig arribar a ser rei, Barcelona, Barcino, 2020.

Pròleg a Pere el Cerimoniós, La guerra contra el rei de Castella, Barcelona, Barcino, 2019.

Pròleg a Gustave Flaubert, Un cor senzill, Barcelona, Edicions de 1984, 2019, p. 5-9.

Estudi introductori a Sòfocles, Antígona. Electra, trad. de Carles Riba, Barcelona, Editorial Barcino, 2017, p. 9-26.

Epíleg a Johann Wolfgang Goethe, Converses d’emigrats alemanys, Barcelona, Editorial Alpha, 2010.

Introducció a Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum, 2009.

Introducció i notes a Plató, Cartes, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2009.

Epíleg a Alèxandros Papadiamandis, L’assassina, Martorell, Adesiara, 2009.

Articles (selecció)

«L’escriptura intranquil·la de Plató», en premsa.

«La imaginació concreta» (sobre Gabriel Ferrater), en premsa.

«L’estufa, el Calvari, Eros», dins Per què pensar, Edicions 62, 2024, p. 25-49.

«Literatura i pensament», Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XXXIV, 2023, p. 7-17.

«Elevation and Rootedness: Notes on a Catalan Outlook», Hyperion. On the Future of Aesthetics, vol. XV, n. 1 (Winter 2022), p. 109-129.

«Tradició i traducció: el cas de la Fundació Bernat Metge», dins Julia Aguilar Miquel, Andrea Navarro Noguera, Fernando Pérez Lambás (eds.), Traduir els clàssics: història, reflexions i perspectives d’un ofici mil·lenari (Rhemata Monografías, vol. 8), Reus, Rhemata, 2022, p. 1-9.

«2008-2021: una mirada personal», Estudis escènics, 47, 2022, p. 1-8.

«Elevació i arrelament. Notes sobre una actitud catalana», La lectora. Revista digital de crítica literària, 14 de setembre del 2021.

«Tradició», dins Marina Garcés (ed.), Humanitats en acció, Barcelona, Raig Verd, 2019, p. 183-192.

«Joan Maragall al sud de Goethe. Apunts sobre forma i geografies imaginades», Haidé, 7, 2018, p. 55-65.

«Cosmopolitisme i modernitat. Un apunt amb Grècia al fons», Revista de Catalunya 298, gener–febrer–març 2016, p. 40-47.

«Gualba o l’ordre universal dels torbaments», in Xavier Pla (ed.), Eugeni d’Ors. Potència i resistència, Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, 2015, p. 60-64.

«El déu que s’esmuny. Una presentació de la mitologia grega», Veus baixes 2, 2014.

«Valoracions germàniques dels tràgics grecs durant la segona meitat del segle xviii», in Lola Josa & Mariano Lambea (eds.), Allegro con brio. I Encuentro «Aula Música Poética» de Jóvenes Humanistas, Digital CSIC, 2013, p. 211-220.

«Papadiamandis entre dos mundos: La asesina y la tradición de la novela moderna», Πιο κοντά στην Ελλάδα/Más cerca de Grecia, 20, 2010-2013, p. 443-449.

«Les Cartes platòniques a la Fundació Bernat Metge. La carta VII i la transmissió de la filosofia», Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 20, 2010, p. 161-172.

«Las consecuencias de la vieja historia y los orígenes germánico-románticos de Viziinós», Estudios Neogriegos 9-10, 2007, p. 151-172.

«La reducció a l’absurd de la reflexió occidental entorn de l’amor. Una lectura de Gualba, la de mil veus», Literatures 3, 2005, p. 27-40.