ἥλωσαν: aorist homèric de ἁλίσκομαι (Σάρδιες és plural).

 

 

πολιορκεομένῳ Κροίσῳ: Datiu d’interès.

 

 

 

κατὰ τοῦτο: "en aquell lloc".

 

 

 

οὐδεὶς φύλακος: "cap guardià" (Gen. partitiu).

 

 

 

οὐ γὰρ ἦν δεινὸν (...): "car no era de témer que (…)".

 

 

 

ταύτῃ - τῇ μοῦνῃ: "en aquell lloc, únicament".

 

 

 

El subjecte dels participis καταβάντα i ἀνελόμενον és "un lidi", τῶν τινα Λυδῶν, mentre que el dels verbs ἐφράσθη (aorist passiu de φράζω) i ἐβάλετο és ὁ Ὑποιάδης. La construcció ἐπὶ κυνέην ἄνωθεν κατακυλισθεῖσαν (participi aorist passiu de καταυλίομαι) indica la finalitat de l’acció de καταβάντα.

 

 

 

τοῦ καὶ πρότερον ἐπεμνήσθην: "Del qual n’he fet esment abans".

 

 

 

ἐπεπόμθεε: Pretèrit plusquamperfet de πέμπω.

 

 

 

τὸ δέ σοι πολὺ λώιον ἀμφὶς ἔμμεναι: "et seria molt millor que això restés sempre lluny de tu" ("més et valdria que això no es produís mai").

 

 

 

Heròdot fa referència a un oracle del santuari de Delfos que ja havia esmentat al capítol 53: Preguntat per Cresos per l’èxit de la seva futura campanya contra els perses, la resposta de l’oracle havia estat que si feia campanya contra ells, destruiria un gran imperi: ἢν στρατεύηται ἐπὶ Πέρσας, μεγάλην ἀρχήν μιν καταλύσειν.

 

 

 

καταγιεῖν: Infinitiu futur jònic de καταγίζω, consagrar, dedicar.

 

 

 

L’oració de participi βουλόμενος etc és l’explicació de l’expressió τοῦδε εἵνεκεν, "per causa d’això". L’oració de l’infinitiu κατακαυθῆναι, el subjecte de la qual és Cresos, depèn del verb ῥύσεται, que regeix genitiu; l’adverbi μήv reforça el sentit negatiu de l’acció: "que no mori cremat".

 

 

 

Heròdot fa referència a la conversa entre Cresos i Soló dels capítols 28-33, que li vé al cap (ἐσελθεῖν) al tirà de Lídia quan és a punt de morir cremat a la foguera.

 

 

 

ὣς οἱ (Cresos) εἴη εἰρημένον σὺν θεῷ ("amb el déu": per disposició divina).

 

 

 

El verb προτιμάω regeix acusatiu, en aquest cas l’oració d’infinitiu ἐλθεῖν, per indicar l’objecte de preferència de Cresos, mentre que l’objecte de comparació s’expressa pel genitiu regit μεγάλων χρημάτων.

 

 

 

ἁμμένης: Participi de perfet passiu de ἅπτω, encendre’s el foc.

 

 

 

Κῦρον és el subjecte dels participis ἀκούσαντα, μεταγνόντα, ἐννώσαντα, δείσαντα, ἐπιλεξάμενον i de l’infinitiu κελεύειν, del qual depenen dues oracions completives d’infinitiu σβεννύναι i καταβιβάζειν, els subjectes el·líptics de les quals són els homes del seguici de Cir.

 

 

 

ὥρα és el pretèrit imperfet jònic de ὁράω i el seu subjecte és Cresos.

 

 

 

En el cas de πάντα ἄνδρα cal entendre παντες ἄνδρας, tal com ho indica el participi δυναμένους.

 

 

 

οἱ (Apol·lo), ἐξ αὐτοῦ (Cresos).

 

 

 

ὗσαι: Infinitiu aorist de ὕω.

 

 

 

Κῦρον concerta amb els participis μαθόντα i καταβιβάσαντα i és el subjecte de l’infinitiu εἰρέσθαι.

 

 

 

ἐπάρας: Participi aorist de ἐπαίρω. El seu subjecte és ὁ Ἑλλήνων θεός (Apol·lo).

 

 

 

ἀπεθώμαζε ὁρέων: el subjecte és Cir (i tots els del seu seguici), mentre que l’objecte directe és αὐτὸν (Cresos).

 

 

 

κότερον χρὴ λέγειν (...) ἢ σιγᾶν (...); Κύρῳ δὲ ἐπιμελὲς ἐγένετο τὰ Κροῖσος εἶπε: "Allò que Cresos havia dit va esdevenir preocupant per a Cir".

 

 

 

προσδέκεσθαι (προσδέχομαι) més participi: "és de témer que".

 

 

 

El subjecte del relatiu οἳ i del participi ἀπαιρεόμενοι són els φύλακες. També ho és pel sentit del participi λεγόντων. El subjecte passiu del verb δεκατευθῆναι són σφέα (τὰ χρήματα).

 

 

 

προήσουσι: futur de πρΐημι.

 

 

 

με funciona com a objecte directe del participi ἐάσας i com a subjecte de l’infinitiu ἐπειρέσθαι i del participi πέμψαντα. El règim del verb χαριῇ és normalment datiu, però en aquest cas és absent i apareix substiuït per l’acusatiu με.

 

 

 

λέγων δὲ ταῦτα κατέβαινε παραιτεόμενος: "Dient aquestes coses, acabà tornant a demanar". οἱ, referit a Cresos, és el complement indirecte de l’infinitiu aorist jònic ἐπεῖναι de ἐφίημι.

 

 

 

τεύξεαι és el futur de τυγχάνω que regeix genitiu (τούτου).

 

 

 

(Alguns homes) τῶν Λυδῶν és el subjecte dels participis τιθέντας i δεικνύντας i del verb εἰρωτᾶν. El subjecte del verb ἐπαισχύνεται i del participi ἐπάρας és Apol·lo. El subjecte de l’infinitiu στρατεύεσθαι i del participi καταπαύσοντα és Cresos, a qui també fa referència el pronom οἱ regit per l’infinitiu γενέσθαι.

 

 

 

ἐπισπόμενος: participi aorist 2º de la veu mitja de ἐφέπω, que regeix datiu. El subjecte del participi és ὃς δορυφόρος (Candaules) (vg. I, 6-13). τὸν δεσπότεα fa referència a Giges.

 

 

 

Del genitiu absolut προθυμεομένου δὲ Λοξίεω depèn l’oració completiva amb optatiu oblic introduïda per ὅκως.

 

 

 

πεπρωμένης: participi perfet de πόρω.

 

 

 

καιομένῳ αὐτῷ fa referència a Cresos.

 

 

 

τὸν (Cresos) és el subjecte de la construcció de participi més infinitiu μέλλοντα βουλεύεσθαι i de l’infinitiu ἐπειρέσθαι, que depèn del verb χρῆν; τὸν porta també un altre participi concertat πέμψαντα.

 

 

 

El subjecte dels participis συλλαβὼν (συλλαμβάνω) i ἐπανειρόμενος és Cresos.

 

 

 

ἡμίονος: Heròdot fa referència a una resposta de la Pítia que va pronosticar a Cresos el final del seu imperi quan un mul fos el rei dels medes (vg. I, 55-56).

 

 

 

ἔνερθεν ἐὼν τοῖσι ἅπασι: "essent inferior (a ella) en totes les coses".