El subjecte dels verbs διδοῖ, εὕρισκε i dels participis δεδοικὼς i ἄγων és Astiages.

 

 

 

παραχρήσῃ (παραχράομαι), παραβάλῃ i περιπέσῃς (περιπίπτω), són formes de l’aorist de subjunctiu de la veu mitja (el subjecte és Harpagos).

 

 

 

σοὶ αὐτῷ περιπέσῃς: "i que no caiguis tu mateix en desgràcia".

 

 

 

εἰ δ᾿ ἐθελήσει ἀναβῆναι ἡ τυραννίς (...): "si el regne ha de passar (ἐθέλω més infinitu) (…)".

 

 

 

τέταγμαι (perfet passiu de τάσσω); ἐπορᾶν (ἐφοράω) (...): "m’ha estat ordenat que el vegi (…)".

 

 

 

πᾶσαν ἡμέρην: "cada dia (és a dir, aviat)".

 

 

 

ἀρρωδέων: jònic per ὀρρωδέω.

 

 

 

ἐωθώς: participi de perfet jònic de ἔθω.

 

 

 

θηριωδέστατον es refereix a ἔνθα ("el lloc més ferestec").

 

 

 

δοκέων τῶν τινος οἰκετέων εἶναι (τὸ παιδίον): "pensant que (el nen) era d’un dels servidors".

 

 

 

κατεστεῶτα és el participi perfet jònic (en acusatiu) del verb καθίστημι i concerta amb κλαυθμὸν.

 

 

 

θεράποντος és el règim en genitiu del verb πυνθάνομαι.

 

 

 

ὀφθῆναι (τὸ παιδίον, subjecte passiu) ἐκκείμενον (complement predicatiu).

 

 

 

Cf. Supra τέταγμαι ἐπορᾶν.

 

 

 

τέτοκα τεθνεός (τὸ παιδίον, complement directe).

 

 

 

τὸν ἕτερον fa referència a Cir, l’infant que "havia de morir" (θανατώσων).

 

 

 

ἔφη (el bouer) ἕτοιμος εἶναι ἀποδεικνύναι.

 

 

 

ὀφθαλμὸν βασιλέος: "ull del rei", home de confiança del rei persa.

 

 

 

γέρας és el complement predicatiu de l’oració d’inifitiu de Complement Directe τὰς ἀγγελίας ἐσφέρειν.

 

 

 

El subjecte d' ἐκέλευε és Cir.

 

 

 

μετείθη és l’aorist passiu jònic de μεθίημι, soltar.

 

 

 

ἀποικτίζετο τῶν ὑπὸ Κύρου ἤντησε: "va lamentar-se d’allò que havia patit per causa de Cir".

 

 

 

ἐὼν δὲ τοῦδε τοιούτου ἐόντος παῖς: "essent fill d’un home d’aquesta condició".

 

 

 

ἐπιθυμέοντα (el bouer) ἐς ἀνάγκας μεγάλας ἀπικνέεσθαι: "desitjant exposar-se a grans tortures".

 

 

 

τῇ ἀληθείῃ χρεώμενος: "fent ús de la veritat".

 

 

 

μεμφόμενος, el subjecte del qual és Astiages, regeix el datiu Ἁρπάγῳ, personatge que reapareix també com a complement directe, αὐτὸν, de καλέειν.

 

 

 

κατέβαινε λέγων: "va acabar dient".

 

 

 

ἔκανμον μεγάλως: "he sofert molt". La causa del sofriment s’expressa en datiu.

 

 

 

σῶστρα γὰρ τοῦ παιδὸς μέλλω θύειν τοῖσι θεῶν τιμὴ αὕτη πρόσκειται: "perquè vull celebrar amb un banquet la salvació de l’infant sacrificant a aquells dels déus als quals els escaigui aquest honor".

 

 

 

μεγάλα ποιησάμενος ὅτι (...): "considerant una gran cosa que (…)".

 

 

 

ταῦτα fa referència al cap, les mans i els peus del fill d’Harpagos.

 

 

 

ἡσθείη és l’aorist d’optatiu de ἥδομαι, disfrutar amb alguna cosa, que regeix datiu.

 

 

 

παρέφερον (οἱ) τοῖσι προσέκειτο τὴν κεφαλὴν (...): "portaren el cap (…) aquells que els corresponia (fer-ho)".

 

 

 

ἐντός τε ἑωυτοῦ γίνεται: "va contenir-se".

 

 

 

τῇ - ταύτῃ ἔκριναν: "de quina manera interpretaven".

 

 

 

καὶ αὐτός (...) ταύτῃ πλεῖστος γνώμην εἰμί: "jo també sóc molt d’aquesta opinió".

 

 

 

λόγου οὐδενὸς γινόμεθα: "no seríem de cap importància".

 

 

 

(d’un) τῶν πομπῶν (dels acompanyants) és el règim en genitiu del verb πυνθάνομαι.