EL DIALECTE D’HERŅDOT

 

·        Presentació

·        Fončtica

o       Vocals

o       Consonants

·        Morfologia

o       Nominal

o       Verbal


Presentació

La llengua d’Herņdot és un dialecte literari de base jņnica que presenta molts homerismes i aticismes. Només esmentarem aquķ aquells trets particulars que el diferencien del dialecte ątic, sense precisar les raons que justifiquen aquests fenņmens. Per a qualsevol consulta remetem a la introducció de: Heródoto, Antologķa de historia griega, Sociedad Espańola de Estudios Clįsicos, Madrid 1960, pp. 35-64.


 

 

Fončtica

Vocals

α llarga es converteix sempre en η, fins i tot després de ρ, ε, ι (α pura en ątic): χώρη, νεηνίης (ątic χώρα, νεανίας).

α de μέγαθος no s’assimilia a la ε anterior, com en la forma ątica μέγεθος, ni l’α d' ἀρρωδέων s’assimila a la ω posterior, com en la forma ątica ὀρρωδῶ.

ε per ει en casos com la preposició ἐς (ątic εἰς), els comparatius κρέσσων, μέζων (ątic μείζων, κρείττων), i les formes verbals δέξω, ἔδεξα, δέδεγμαι (ątic δείξω, ἔδειξα, δέδειγμαι) (allargament compensatori per pčrdua de digamma).

ει per ε en paraules com εἵνεκεν, ξεῖνος (ątic ἕνεκα, ξένος).

ου per ο en paraules com μοῦνος, νοῦσος, γούνατα (ątic μόνος, νόσος, γόνατα) (allargament compensatori per pčrdua de digamma).

ω per η, α, ε en paraules com πτώσσω, θῶκος, πλώω (ątic πτήσσω, θᾶκος, πλέω).

ω per αυ, ου en casos com θῶμα, ὦν (ątic θαῦμα, οὖν).

Addició d’una ε en paraules com ἀδελφέος , δένδρεον (ątic ἀδελφός, δένδρον).

Caiguda d’una ε en paraules com ὁρτή, κεῖνος (ątic ἑορτή , ἐκεῖνος).

Crasi de ο, ου, ω més α = ω.

ω per ο més α llarga (ątic οη , οα) com a ἐννώσας (ątic ἐννόησας).

ωυ per αυ com a ἐμεωυτοῦ, ἑωυτοῦ (ątic ἐμεαυτοῦ, ἑαυτοῦ).

Crasi dels articles més α, αυ inicials: ὧνηρ, ὥνθρωποι (ątic ὁ ἀνήρ, οἱ ἄνθρωποι).

 

Consonants

σσ per ττ com a γλῶσσα, πρήσσω (ątic γλῶττα, πράττω).

κ per π en els pronoms i adverbis derivats de l’arrel πο: κοῖος, κόσος, ὅκου (ątic ποῖος, πόσος, ὅπου).

Consonant sorda per aspirada: δέκομαι (ątic δέχομαι).

Metątesi de l’aspiració: κιθών per χιτών.

ρσ per ρρ com a θαρσέοντες, Τυρσηνοί (ątic θαρρέοντες, Τυρρηνοί).

Es manté el grup σμ inicial: per μικρά.


 

 

Morfologia

   Nominal

·         1Ŗ Declinació:

Genitiu singular dels masculins: δεσποτέω, νεηνίεω (ątic δεσπότου, νεανίου).

Genitiu plural en έων : κεφαλέων (ątic κεφαλῶν).

Datiu plural en -ῃσι : τῇσι, κεφαλῇσι (ątic ταῖς, κεφαλαῖς).

·        2Ŗ Declinació:

Datiu plural en -οισι : τοῖσι, ἀνθρώποισι (ątic τοῖς, ἀνθρώποις).

·        3Ŗ Declinació:

πόλις amb ι en tots els casos: πόλιος, πόλι, πολίων.

βασιλέος, βασιλέļ , βασιλέες (ątic βασιλέως, βασιλεῖ, βασιλεῖς).

γένεος, γένεļ, γένεα (ątic γένους, γένει, γένη).

πολλός, πολλόν (ątic πολύς, πολύν, πολύ).

·        Pronoms:

μιν enclķtic (ątic αὐτόν, αὐτήν, αὐτό).

σφέας, σφέων, σφι (ątic αὐτούς (-άς), αὐτῶν, αὐτοῖς (-αῖς)).

σφεις, σφέα (ątic αὐτοί, αὐταί, αὐτά).

Com a pronom relatiu s’empra l’article: ὅ, ἥ, τό; οἵ, αἵ, τά (sense la τ després de preposició ἐς ἥν, ἐν ᾧ).

Interrogatiu: τεῦ, τέῳ, τέων, τέοισι (ątic τίνος, τίνι, τίνων, τίσι).

 

Verbal

Omissió freqüent de l’augment temporal a les formes de passat.

Plusquamperfet en -εα, -εας, -εε, (-ει), -εατε.

2Ŗ persona del singular de la veu mitja-passiva en -εαι per ῃ, en els temps principals, i en -εο (-ευ) per -ου (ω), en els secundaris: βούλεαι (ątic βούλῃ), ἐγένεο (ątic ἐγένου).

3Ŗ persona del plural del perfet i plusquamperfet de la veu mitja-passiva en -αται, -ατο per -νται, -ντο i per la perķfrasi ątica amb εἰμί: ἀπίκατο (ątic ἀφιγμένοι ἦσαν).

Verbs contractes: els verbs en -άω: trobem ε per α: ὁρέω. En els verbs en -έω, la contracció és més freqüent (εω es contrau en ευ). En els contractes en -όω, οο i οε es contrauen en ευ.

Els verbs en -μι presenten sovint en l’indicatiu desinčncies de verbs contractes: ἱστᾷς, ἱστᾷ, ἱστᾶσι; - τιθεῖς, τιθεῖ, τιθεῖσι (imperfet ἐτίθεα, -εες, -εε); - διδοῖς, διδοῖ, διδοῦσι.

Formes especials del verb εἰμί: εἶς, εἰμεν, ἔω, ἐών (ątic εἶ, ἐσμέν, ὦ, ὤν); ἔα, ἔας, ἔατε (ątic ἦν, ἦ, ἦσθα, ἦτε).

Principal

Amunt

ELECTRA