·
Fončtica
o
Vocals
o
Nominal
o
Verbal
La llengua dHerņdot és
un dialecte literari de base jņnica que presenta molts homerismes i aticismes.
Només esmentarem aquķ aquells trets particulars que el diferencien del dialecte
ątic, sense precisar les raons que justifiquen aquests fenņmens. Per a qualsevol
consulta remetem a la introducció de: Heródoto, Antologķa de historia griega,
Sociedad Espańola de Estudios Clįsicos, Madrid 1960, pp. 35-64.
α
llarga es converteix sempre en
η, fins i tot després de
ρ, ε, ι
(α pura en ątic):
χώρη, νεηνίης (ątic
χώρα, νεανίας).
Lα de
μέγαθος no sassimilia a la
ε anterior, com en la forma ątica
μέγεθος, ni lα d'
ἀρρωδέων sassimila a la
ω posterior, com en la forma ątica
ὀρρωδῶ.
ε per
ει en casos com la preposició
ἐς (ątic
εἰς), els comparatius
κρέσσων, μέζων (ątic
μείζων, κρείττων), i les formes verbals
δέξω, ἔδεξα, δέδεγμαι (ątic δείξω,
ἔδειξα, δέδειγμαι) (allargament compensatori
per pčrdua de digamma).
ει per
ε en paraules com
εἵνεκεν, ξεῖνος (ątic
ἕνεκα, ξένος).
ου per
ο en paraules com
μοῦνος, νοῦσος, γούνατα (ątic
μόνος, νόσος, γόνατα) (allargament compensatori per pčrdua de digamma).
ω per
η, α, ε en paraules com
πτώσσω, θῶκος, πλώω (ątic
πτήσσω, θᾶκος, πλέω).
ω per
αυ, ου en casos com
θῶμα, ὦν (ątic
θαῦμα, οὖν).
Addició duna
ε en paraules com
ἀδελφέος
, δένδρεον (ątic
ἀδελφός, δένδρον).
Caiguda duna
ε en paraules com
ὁρτή, κεῖνος (ątic
ἑορτή
, ἐκεῖνος).
Crasi de
ο, ου, ω més
α =
ω.
ω per
ο més
α llarga (ątic
οη
, οα) com a
ἐννώσας (ątic
ἐννόησας).
ωυ per
αυ com a
ἐμεωυτοῦ, ἑωυτοῦ (ątic
ἐμεαυτοῦ, ἑαυτοῦ).
Crasi dels articles més
α, αυ inicials:
ὧνηρ, ὥνθρωποι (ątic ὁ ἀνήρ,
οἱ ἄνθρωποι).
Consonants
σσ per
ττ com a
γλῶσσα, πρήσσω (ątic
γλῶττα, πράττω).
κ per
π en els pronoms i adverbis derivats de larrel
πο:
κοῖος, κόσος, ὅκου (ątic
ποῖος, πόσος, ὅπου).
Consonant sorda per aspirada:
δέκομαι (ątic
δέχομαι).
Metątesi de laspiració:
κιθών per
χιτών.
ρσ per
ρρ com a
θαρσέοντες, Τυρσηνοί (ątic θαρρέοντες,
Τυρρηνοί).
Es manté el grup
σμ inicial: per
μικρά.
·
1Ŗ Declinació:
Genitiu singular dels masculins:
δεσποτέω, νεηνίεω (ątic
δεσπότου, νεανίου).
Genitiu plural en
έων :
κεφαλέων (ątic
κεφαλῶν).
Datiu plural en
-ῃσι :
τῇσι, κεφαλῇσι (ątic
ταῖς, κεφαλαῖς).
·
2Ŗ Declinació:
Datiu plural en
-οισι :
τοῖσι, ἀνθρώποισι (ątic
τοῖς, ἀνθρώποις).
·
3Ŗ Declinació:
πόλις amb
ι en tots els casos:
πόλιος, πόλι, πολίων.
βασιλέος, βασιλέļ ,
βασιλέες (ątic
βασιλέως, βασιλεῖ, βασιλεῖς).
γένεος, γένεļ, γένεα
(ątic
γένους, γένει, γένη).
πολλός, πολλόν (ątic
πολύς, πολύν, πολύ).
·
Pronoms:
μιν enclķtic (ątic
αὐτόν, αὐτήν, αὐτό).
σφέας, σφέων, σφι (ątic
αὐτούς (-άς), αὐτῶν, αὐτοῖς
(-αῖς)).
σφεις, σφέα (ątic
αὐτοί, αὐταί, αὐτά).
Com a pronom relatiu sempra larticle:
ὅ, ἥ, τό; οἵ, αἵ, τά (sense la
τ després de preposició
ἐς ἥν, ἐν ᾧ).
Interrogatiu:
τεῦ, τέῳ, τέων, τέοισι (ątic
τίνος, τίνι, τίνων, τίσι).
Verbal
Omissió freqüent de laugment temporal a les formes
de passat.
Plusquamperfet en
-εα, -εας, -εε, (-ει), -εατε.
2Ŗ persona del singular de la veu mitja-passiva en
-εαι per
ῃ, en els temps principals, i en
-εο (-ευ) per
-ου (ω), en els secundaris:
βούλεαι (ątic
βούλῃ), ἐγένεο (ątic
ἐγένου).
3Ŗ persona del plural del perfet i plusquamperfet
de la veu mitja-passiva en
-αται, -ατο per
-νται, -ντο i per la perķfrasi ątica amb
εἰμί:
ἀπίκατο (ątic
ἀφιγμένοι ἦσαν).
Verbs contractes: els verbs en
-άω: trobem
ε per
α:
ὁρέω. En els verbs en
-έω, la contracció és més freqüent (εω es contrau en
ευ). En els contractes en
-όω, οο i οε es contrauen en
ευ.
Els verbs en
-μι presenten sovint en lindicatiu desinčncies de verbs contractes:
ἱστᾷς, ἱστᾷ, ἱστᾶσι;
- τιθεῖς, τιθεῖ, τιθεῖσι (imperfet
ἐτίθεα, -εες, -εε); - διδοῖς, διδοῖ, διδοῦσι.
Formes especials del verb
εἰμί:
εἶς, εἰμεν, ἔω, ἐών (ątic
εἶ, ἐσμέν, ὦ, ὤν); ἔα,
ἔας, ἔατε (ątic
ἦν, ἦ, ἦσθα, ἦτε).