ἕνα ἕκαστον el numeral dóna al pronom indefinit valor distributiu. "cada un", "un a un, tots".

 

 

 

 

 

 

 

τελευταίου complement predicatiu de τοῦ Πλούτου.

 

 

 

 

 

 

 

αὐτόν pronom anafòric, referit a τοῦ Πλούτου.

 

 

 

 

 

 

 

 

τὸ γεγονὸς participi atributiu, substantivat.

 

 

 

 

 

 

ἐπυνθάνετο el verb πυνθάνομαι té doble règim: genitiu per expressar la persona, acusatiu la cosa.

 

μόνον complement predicatiu de τὸν Πλούτον.

 

 

 

 

 

 

 

ὁ δὲ = ὁ Πλοῦτος.

 

 

 

 

 

 

 

ὅτι introdueix oració subordinada completiva, explicativa del complement circumstanicla de causa διὰ τοῦτο.

 

 

 

 

 

 

 

 

ἤμην imperfet del verb εἰμί, amb desinència de la veu mitjana, usat només, i molt rarament, en prosa.

 

 

 

 

 

ἑώρων imperfet del verb ὁράω.

 

 

 

 

 

 

 

 

αὐτὸν pronom anafòric, referit a τὸν Πλούτον.

 

 

 

 

 

 

 

 

ὡς ἐπὶ τὸ πλεῖστον "tant com podia", "la major part del temps".

 

 

 

 

 

 

 

 

τοῖς πονηροῖς datiu regit pel verb σύνειμι.

 

 

 

 

 

 

 

συνόντα participi predicatiu referit al complement directe (αὐτὸν) d'un verb de percepció sensible (ὁράω).

 

 

 

 

 

 

λεχθείη ἂν optatiu aorist passiu de λέγω.

 

 

 

 

 

τὴν τύχην acusatiu de relació.

 

 

 

 

 

 

τὸν τρόπον acusatiu de relació.