ὃν pronom relatiu;
introdueix oració subordinada adjectiva o de relativa. El seu antecedent està
en aquest cas postposat: és κάνθαρον.
αὐτὸν pronom anafòric; es refereix a λαγωὸν.
κἀκεῖνος
= καὶ
ἐκεῖνος
= καὶ ὁ
ἀετὸς.
τῆς σμικρότητος genitiu regit per la
forma verbal ὑπεριδὼν.
παρατηρούμενος
participi predicatiu
referit al subjecte d'un verb que indica estat moment de l'acció (διετέλει).
ἀπ' ἐκείνου té valor temporal:
"a partir d'aquell moment".
μέχρις οὗ
. . . κατέφυγεν καὶ
. . . ἐδεήθη
oració subordinada
circumstancial temporal.
αὐτοῦ
pronom anafòric; es
refereix a τὸν Δία.
αὐτῷ
pronom anafòric; es refereix a ὁ ἀετὸς.
ἀπορρίψας
participi predicatiu.
περὶ ὃν καιρὸν "quan és el temps
que…". L'antecedent (καιρὸν
=acusatiu amb valor
temporal) es troba en l'oració de relatiu.
μηδενὸς
genitiu regit per la
forma verbal καταφρονεῖν.
ὡς
. . . μὴ δύνασθαι
oració subordinada
circumstancial consecutiva.
ἑαυτὸν
pronom personal
reflexiu; es refereix a οὐδεὶς. Fa la funció de
subjecte d'infinitiu.