ἀπονεῖμαι
infinitiu subjecte del
verb ἔδοξε.
αὐτοῖς
pronom anafňric, referit
a Βορέας καὶ
ϡΗλιος.
ὃς ἂν
… ἐκδύσῃ l'ús de subjuntiu amb ἂν
en l'oració
de relatiu indica eventualitat.
αὐτῶν pronom anafňric, referit a Βορέας
καὶ ϡΗλιος. És complement del nom del relatiu: ἐκείνῳ
…,
ὃς
… αὐτῶν
"per a aquell qui, d'ells,…".
τῆς ἐσθῆτος
genitiu regit per la
forma verbal ἀντεχομένου.
ὁ δὲ
es refereix a ἄνθρωπον
ὁδοιπόρον.
ὑπὸ τοῦ ψύχους
complement agent.
κἀκεῖνος es refereix a τῷ
Ἡλίῳ.
τὸ μὲν πρῶτον té valor adverbial
temporal: "al principi".
μέχρις οὗ
introdueix oració
subordinada adverbial temporal. El seu verb és ἀπῄει
(imperfet
d'ἄπειμι).
ποταμοῦ παραῤῥέοντος
genitiu absolut.
τοῦ βιάζεσθαι infinitiu substantivat,
segon terme de comparació.