εἰ … εἴη oració completiva interrogativa indirecta; el verb està en optatiu ("optatiu oblic"), perquè el verb de l'oració principal és un temps de passat.

 

 

 

 

 

 

ὡς … εἴη oració completiva, complement directe de la forma verbal λέγουσα. Aquesta oració està introduïda per la conjunció ὡς per marcar el valor subjectiu de l'afirmació que conté. El verb està en optatiu ("optatiu oblic"), perquè el verb de l'oració principal és un temps de passat.

 

 

 

 

 

 

 

ὁρᾶν infinitiu substantivat per l'article τὸ; forma part d'un sintagma preposicional amb valor causal διὰ τὸ … τὴν ἐπιθυμίαν.

 

 

 

 

 

 

 

σβέσαι infinitiu substantivat per l'article τῷ; forma part d'un sintagma preposicional amb valor temporal ἅμα τῷ τὴν δίψαν σβέσαι.

 

 

 

 

 

 

 

θελήσῃς la segona persona indica el pas a l'estil directe en la narració.

 

 

 

 

 

ἀπ' ἐκείνου es refereix a ἐπὶ τὸν νῶτον i té valor locatiu: "des d'allí".

 

 

 

 

 

 

εἰ … εἶχες oració subordinada adverbial condicional, dins d'un període irreal; l'oració principal és οὐ … ἂν καταβεβήκεις.

 

 

 

 

 

 

 

ὅσας pronom relatiu correlatiu amb τοσαύτας.

 

 

 

 

 

 

 

πρὶν ἢ … ἐσκέψω oració subordinada adverbial temporal en correlació amb l'adverbi πρότερον .

 

 

 

 

 

 

 

εἶθ' = εἶτα. La seqüència temporal πρότερον …, εἶθ' … uneix els dos infinitius que actuen com a subjectes de la forma impersonal δεῖ.