ἐλθὼν, participi d’ aorist del verb ἔρχομαι. És apositiu, i depén del subjecte omès Δάφνις.

φυλλάττειν, infinitiu depenent del verb ἔδωκε, amb valor final.

μὲν…δὲ, partícules il·latives que uneixen les dues frases coordinades dels verbs ἔδωκε i ἀπελούετο.

προστὰς, participi aorist de προΐστημι. És apositiu, depenent del subjecte αὐτὸς.

τὸ  δὲ σῶμα ἐπίκαυτον ἡλίῳ, s'ha d’ entendre el verb ἦν, explícit a la frase anterior

εἴκασεν +ἄν, aorist amb valor potencial.

αὐτὸ χρώζεσθαι τῇ σκιᾷ τῆς κόμης: l’anàlisi tradicional considera aquesta construcció com una oració subordinada completiva d'infinitiu (χρώζεσθαι) del verb principal (εἴκασεν). Tanmateix nosaltres proposem l’anàlisi següent: χρώζεσθαι: infinitiu-substantiu, C.Predicatiu d’ αὐτὸ a travès del verb; αὐτὸ: CD d’εἴκασεν.

῾ότι, introdueix una oració subordinada causal, el verb principal de la qual és ἐδόκει

 αἴτιον,és un C. Predicatiu del CD del verb ἐνόμιζε.

τῆς ἐπιούσης, genitiu locatiu de temps, es pot traduir per l’endemà.

ὡς, conjunció que introdueix una oració subordinada adverbial.

καθεζόμενος, participi apositiu amb valor modal concertat amb el subjecte Δάφνις.

ἀκροωμένας i κατακειμένας, participis predicatius concertats amb el CD αἶγας

Τὸ πλέον, adjectiu substantivat per l’article

συρίττων, participi apositiu amb valor temporal/modal, concertat amb el subjecte omès d᾿ ἐδόκει, Δάφνις.

ὥστε, conjunció que  introdueix una oració consecutiva. Fa d’apòdosi de la oració condicional següent.

εἴ πως, conjunció condicional, amb una partícula enclítica, que introdueix la pròtasi d’un periode condicional amb valor potencial

αὐτὸν καὶ λούσασθαι, l’anàlisi tradicional considera aquesta construcció com una oració subordinada completiva d'infinitiu (λούσασθαι) del verb principal (῎Επεισε). Tanmateix nosaltres proposem l’anàlisi següent: λούσασθαι: infinitiu-substantiu, C.Predicatiu d’ αὐτὸν a travès del verb; αὐτὸν: CD d’ ἔπεισε .

λουόμενον, participi predicatiu que concertat amb un CD omès (Δάφνιν) del verb εἲδε.

ὃ τι, introdueix una oració completiva interrogativa, CD del verb de l' oració d' ᾒδει.

νέα κόρη, és sintagma nominal apositiu amb matís causal del subjecte sobreentès del verb principal ᾔδει.

τεθραμμένη, participi apositiu amb valor causal, concertat amb νέα κόρη.

ἀκούσασα, participi apositiu amb valor causal, concertat amb νέα κόρη.

λέγοντος, participi predicatiu concertat amb ἄλλου. Totes dues van en genitiu perquè es el cas que regeix el verb ἀκούω.

τῶν ὀφθαλμῶν, en genitiu perquè és el cas que regeix el verb κρατέω

τροφῆς, en genitiu perquè és el cas que regeix el verb μέλω (ἠμέλει).

Νῦν…νῦν, i  εἶτα… εἶτα, correlacions distributives.

Οὐδὲ βοὸς οἴστρῳ πληγείσης τοσαῦτα ἔργα, s'ha d’entendre el verb πάσχω.

Μοι, datiu possessiu

τί, introdueix una oració subordinada interrogativa indirecta amb el verb omès, i que és el CD del verb principal ἀγνοῶ.

πικρότερον, és un adjectiu en grau comparatiu

πάντων ἐκείνων, segon terme de la comparació en genitiu.

τὴν ἐν ὑμῖν τραφεῖσαν, participi atributiu amb l' article τὴν, concertat amb τὴν παρθένον.

μετ᾿ ἐμὲ, la preposició μετὰ amb acusatiu té el significat de després. Es pot traduir: qui després de mi

ἥν, pronom relatiu que introdueix una oració de relatiu, l' antecedent de la qual és τὴν λάλον ἀκρίδα.